Habitatges edificades sobre penyals inaccessibles, gratacels de tova enfront de les sorres del desert i una complexa estructura tribal que segueix sent la base de l’organització social. El consum de “qat” és habitual i no és estrany trobar-se amb homes armats que posen cordialment perquè el visitant els fotografiï.
Així presentavem un dels nostres últims viatges a Iemen al 2007
Fa 3.000 anys, els romans la van nomenar La Aràbia Feliç. Avui, Iemen, ha renunciat a aquest títol per culpa de la guerra civil que assola el país. Però fins que aquest conflicte va esclatar el 2015, el Iemen ha estat un món a part i viatjar a aquest destí era com un salt enrere en el temps, cap al mític regne de Saba, per les seves costums, al consum de l ‘ “quat”, els símbols del rang social, com les dagues o jambias que encara porten els homes a la cintura (com més antic, treballat i noble sigui el material de la beina, més important és qui la porta), i per la complexa estructura tribal que segueix sent la base de la societat iemenita.
Sens dubte un dels aspectes més cridaners d’aquest país és la seva arquitectura, de pedra, única al món per la seva originalitat, amb edificis construïts sobre penyals inaccessibles, autèntics gratacels de tova. La seva espectacularitat és tal, que quan els grecs els van veure per primera vegada van creure que havien estat construïts pels mateixos déus de l’Olimp.