La capital de Síria no va ser sempre gris, ple de runa, brutícia, crits de pànic, bombardejos, fum i tancs. Hi va haver un temps que tenia color, cares feliços, famílies felices i el cel era blau.
Marl Twain deia d’ella que no mesurava el temps per dies, mesos i anys, sinó per imperis que ha vist néixer i enfonsar-se. Al costat de la ciutat d´Aleppo, podia presumir de ser la ciutat habitada ininterrompudament més antiga del món.
Veure més imatges de Damasc
Palmira, evocadora i mil·lenària. La ciutat de la reina Zenobia és un oasi situat al nord-est de Damasc en què es troben les ruïnes monumentals d’una gran ciutat que va ser un dels centres culturals més importants de l’antiguitat. Palmira va ser una ciutat molt avançada en el seu temps per la seva arquitectura, ja que va crear un model urbanístic que avui dia hi ha en totes les ciutats del món, a partir d’una gran avinguda, de la qual parteixen la resta de carrers i monuments destacats.
La seva fundació va ser clau en la ruta que unia Síria amb Mesopotàmia per trobar-se situada a meitat de camí entre el Eufrates i la Mediterrània.
Veure més imatges de Palmira
EL Krak dels Cavallers impressiona tant per la seva ubicació estratègica, com per la grandària i complexitat de les seves defenses.
Un dels vestigis més importants de l’època de les croades construït en un enclavament de la ruta entre Homs i Trípoli que va servir de base per als “Cavallers Hospitalaris”. Aquest castell és especial, ja que, a més de la seva fama d’inexpugnable, és un dels millors exemples de construccions militars medievals que es conserven en l’actualitat … i un autèntic símbol de la convulsa època de les Croades.
Veure més imatges de Hama i el litoral
Alep és la ciutat més bella i elegant de Síria. Així era aquesta ciutat abans de la seva destrucció. Un minaret del segle XI, una ciutadella imponent, un mercat medieval, un centre comercial del segle XXI … eren algunes de les seves joies.
La ciutat antiga d’Alep va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1986 i pels seus carrerons han passat tota mena de cultures des del període Hel·lenístic fins a l’Imperi Otomà i fins fa uns pocs anys era un dels enclavaments comercials més importants d’Àsia occidental.
Una de les grans pèrdues culturals, sense cap dubte, ha estat la de la Gran Mesquita Omeia, el minaret data del segle XI, però també ho han estat la destrucció de la ciutadella i del soc, on l’hospitalitat siriana es feia palpable i on era una delícia conversar amb la seva gent i provar els dolços abans de comprar-los.
Veure més imatges de Alep
El desert sirià, rocós i pla i lloc natural del beduí, limita a l’oest amb la vall d’Orontes i l’est amb el Eufrates.
Deir Ez-zor és la població des d’on millor es contempla l’imponent riu Eufrates. La ciutat podia presumir de tenir el pont penjant més famós a tot el país, construït a finals dels anys 20 del segle XX, per enginyers francesos i convertit en un pas de vianants sobre el riu durant dècades. Lamentablement, per culpa del conflicte que assola el país, va quedar molt malmès el 2013.
Veure més imatges de Deir Ez Zor